Publicacions

El socialisme es pot definir, a grans trets, com l’aprofundiment del concepte de la democràcia; és a dir, com el desenvolupament fins a les darreres conseqüències de la democràcia en el camp polític, sociocultural, etc. Des del punt de vista finalista, aquest concepte s’identifica amb l’autogestió. La resposta a la gran pregunta plantejada pel títol d’aquesta publicació també es podria respondre mitjançant un tractat econòmic, polític i sociocultural inacabable.

Aquest petit exemplar divulgador se situa a mig camí entre la definició concisa que ho comprèn tot sense matisos i el tractat extens per aprofundir rigorosament en el contingut immens del concepte de socialisme.

Felipe González i Juan Luis Cebrián reflexionen sobre aspectes del nostre passat poc coneguts, descobreixen claus inèdites i plantegen opinions que fan d’aquest llibre una provocació al debat. Es tracta d’una conversa sobre el futur entre dos protagonistes de la transició espanyola. És una recuperació de la nostra memòria històrica i una mirada crítica envers el present, però també una obra que adopta una perspectiva canviant sobre la manera d’entendre Espanya: el relat de dues persones del nostre temps sobre un país que vol ser més modern.

S’hi analitza la situació de la monarquia fins a la globalització, sense oblidar el paper de l’exèrcit, el patriotisme, la sobirania, el cop d’estat del 23-F o la guerra bruta antiterrorista.

Aquest llibre destaca per la qualitat dels autors i dels temes, repartits en set capítols. S’hi repassen les reformes necessàries a la regió per tal d’afrontar la crisi, superar-la i encarar l’horitzó de futur. El lector trobarà aportacions sobre la crisi com a oportunitat i com a risc; sobre la necessitat de trobar un model de creixement que generi ocupació i redistribueixi els ingressos; sobre l’educació, la formació i la salut com a variables estratègiques clau en l’esforç de modernització i igualtat d’oportunitats; sobre l’energia i el canvi climàtic;

sobre el desenvolupament d’infraestructures per eliminar els colls d’ampolla per al desenvolupament; sobre l’efecte dels fluxos migratoris; sobre els desafiaments de la seguretat física i jurídica en vista de les amenaces més perilloses; sobre la qualitat de la democràcia i les reformes institucionals per aconseguir-la; i sobre les accions d’integració regional que permetin aprofitar les sinèrgies d’aquest espai amb un potencial de desenvolupament tan elevat.

Més de tres dècades després de la recuperació de la democràcia i de la construcció de l’Estat de les Autonomies, dos dels principals protagonistes de la transició revisen l’evolució del sistema polític espanyol, la distribució del poder entre les comunitats autònomes i l’Estat central i, en especial, la dualitat simbòlica, però també econòmica, cultural i institucional entre Catalunya i Espanya. La reflexió sobre aquesta evolució, que s’inicia en plena guerra freda en un món bipolar, condueix necessàriament al nou context de l’economia globalitzada i del món multipolar, en què Europa, Espanya i Catalunya han de trobar el seu lloc i la seva veu.

Les converses, moderades per Lluís Bassets, aborden els aspectes més polèmics de la redistribució del poder econòmic i polític, les reivindicacions i sentiments nacionalistes, les societats actuals multiculturals i plurilingües on han de conviure poblacions d’orígens molt diversos, així com els problemes de governança i sostenibilitat dels models socials i productius del futur.

El model de governança de les societats occidentals està en crisi. Els pilars bàsics que sostenien les democràcies representatives són cada vegada més qüestionats pels ciutadans que hi viuen. Molts votants senten que els polítics no tenen prou en compte les seves preferències, la qual cosa dóna lloc a formes alternatives de canalitzar les demandes ciutadanes; al seu torn, els governs es queixen dels obstacles i restriccions, cada vegada més importants, que han de fer front a l’hora de dur a terme les polítiques; el resultat és que s’erosionen els principis fundacionals de divisió de poders, governs de majoria i rendició de comptes.

Entre les primaveres de 2016 i 2017 Felipe González va assumir la titularitat de la Càtedra José Bonifacio, un programa acadèmic de la Universitat de São Paulo, per iniciativa del Centre Iberoamericà (CIBA). ¿Quién manda aquí? recull els treballs de diversos experts (José Fernández-Albertos, Gerson Damiani, Víctor Lapuente Giné, Ignacio Molina, Roberto Gargarella, Rafael Jiménez Asensio, Berta Barbet, Juan Rodríguez Teruel, Kelly Komatsu Agyopan, Alberto Penadés i Wagner Pinheiro Pereira, a més de Felipe González) que aporten llum a aquests problemes i ofereixen algunes solucions al voltant dels quatre blocs en què s’estructura la càtedra.